L'all té una llarga història de cultiu al món i es conrea habitualment al nord i al sud de la Xina. Originari d'Àsia occidental o d'Europa, es va originar a l'Àsia Central i a la regió mediterrània i va ser portat a la Xina per Zhang Qian al voltant de la dinastia Han. Segle IX es va introduir al Japó i Àsia del Sud, el cultiu va sorgir a Àfrica i Amèrica del Sud a la primera meitat del segle XVI i es va introduir a Amèrica del Nord al segle XVIII i ara es conrea àmpliament a tot el món.
En els darrers anys, la indústria de cultiu i processament d'all de la Xina s'ha desenvolupat ràpidament, amb les principals àrees de producció sent Shandong, Jiangsu, Henan, Sichuan i Shaanxi, etc. El 2016, l'àrea de cultiu d'all de la Xina va assolir els 791.257 hm² i la producció va arribar a les 21.197.131 t, totes dues situat en el primer lloc del món. L'all es trenca immediatament quan es fa malbé per produir l'al·licina picant, alliberant una forta olor de sulfur, com a part del seu mecanisme d'autodefensa i protecció evolucionat de manera natural.
Tot i que els humans són naturalment sensibles a la dolçor, l'experiència gustativa i la preferència per les varietats d'all úniques s'adquireixen completament, i l'all produeix sabors diferents segons com es prepari i està present en les cultures alimentàries de gairebé tots els països. A més del seu valor alimentari, la gent també s'interessa pels mecanismes de defensa de l'all, que serveixen per repel·lir insectes i plagues i, més tard, per allunyar-se del mal. L'all també és una herba medicinal versàtil, amb els seus efectes sobre l'estancament dels aliments, la serialització i el control d'insectes, i està registrat en llibres d'herbes com Tang materia medica i Compendium of Materia Medica (tots són textos medicinals xinesos clàssics).
L'all no només s'utilitza com a ingredient en els sofregits, sinó també per augmentar la gana, estimular la secreció d'àcid gàstric i promoure el peristaltisme al tracte gastrointestinal. L'all conté alicina i és ric en minerals i vitamines, que té un cert valor nutricional. Afegeix sabor als aliments durant la cocció i augmenta la gana, mentre que l'al·licina estimula la secreció d'àcid gàstric i el peristaltisme, que té un efecte augmentant la gana.
A continuació us explicaré més sobre la nostra família de varietats d'all úniques, així que estigueu atents!
